María y yo

i arriba manuel Gallardo, entra a una sala d'actes plena d'estudiants que després de veure el documental no sabem que dir.
Porta la seva motxilla i amb tota naturalitat ens parla d'allò necessari per arribar als nens/es que pateixen autisme o espectre d'autisme...o com li volguem dir...(si es que cal que li donem algun nom????).
Ens parla de sentit comú i de la necessitat de triar allò que li anirà bé a la seva filla. Però jo capto paraules i les anoto: fer-los visibles, comunicar és estar amb ella, construir un mur de "carinyo", la importància dels noms que són les claus dels seus records, necessitat de sentir riure, l'aigua punt de trobada (l'aigua que és emoció).
Us deixo un fragment que m'emociona i dona que pensar!