detalls teus

two for the road

La pluja em porta aquesta pel·lícula al cap.

la mona 2011

*Planetes que brillen*

* Flors i papallones que volen*

2

DOS petita de casa!

nostàlgia

"De pronto, uno se siente invadido por imágenes, resonanias, palabras o sensaciones del ayer. Se da cuenta de que no es un mero ejercicio de la memoria, ya que va acompañado esos trazos de vida vivida, amanecen vagas emociones que parecen instalarse definitivamente en nuestro interior. Ocurre entonces que de aquellas emociones imprecisas despierta un enorme sentimiento que cubre nuestro ser con su presencia. Es como si de golpe todo el pasado vivido quedara resumido en esa estampa agridulce. Como si el tiempo se atorara con el único propósito de meternos en la encrucijada de ser lo que ya no podemos ser".

*La palabra nostalgia se nutre, en su raíz griega, de nostos, que viene de nesthai (regreso, volver a casa), y de algos (sufrimiento). Podría definirse entonces la nostalgia como el sufrimiento causado por el deseo incumplido de regresar. Según adónde queramos regresar????

Realisme(S)

Als museus, cal anar-hi poc a poc, sense presses, caminant gairabé de puntetes per no distreure els pensaments, aturant-nos davant d'aquelles obres que més ens sorprenen, i descobrir els secrets que amaguen. Potser n'hi hauria prou de mirar-ne una atentament per adonar-se'n, però...n'hi ha tantes!

ART VIVENT "Ser capaç de traduir els costums,les idees, l'aparença de la meva època, d'acord amb la meva apreciació, en una paraula, fer art vivent, aquests és el meu objectiu". Courbet.(1819-1877).

m'aplico el títol...tanco els ulls i començó a entendre. Gràcies per un dia estrany i real molt real.

María y yo

i arriba manuel Gallardo, entra a una sala d'actes plena d'estudiants que després de veure el documental no sabem que dir.
Porta la seva motxilla i amb tota naturalitat ens parla d'allò necessari per arribar als nens/es que pateixen autisme o espectre d'autisme...o com li volguem dir...(si es que cal que li donem algun nom????).
Ens parla de sentit comú i de la necessitat de triar allò que li anirà bé a la seva filla. Però jo capto paraules i les anoto: fer-los visibles, comunicar és estar amb ella, construir un mur de "carinyo", la importància dels noms que són les claus dels seus records, necessitat de sentir riure, l'aigua punt de trobada (l'aigua que és emoció).
Us deixo un fragment que m'emociona i dona que pensar!

a l'arribar

<

Dream

JAUME PLENSA

El alma, la forma.

Visualizar en el vacío dejar en bruto tallar,

dar un rostro ocupar espacios donde antes la nada.

Iluminar desde dentro lo suspendido en la altura manar agua de bocas vivas en las calles de los hombres.

Los niños y el agua los niños y el aire los niños y la paz.

El hombre literario el hombre mudo cuyo cuerpo habla en los silencios y los ojos ven y miran traspasando los espacios moldeados por las manos la blancura de quien busca versos en la piedra y los esculpe una y otra vez y el eco le devuelve la belleza.

... Impronta a Jaume Plensa, por Ana María Espinosa.

mans volant cap a les constel·lacions

Ens apropem a Joan Miró des d'una perspectiva diferent. Interpretem el títol i els Virolets fan una representació lliure ,sense referents que condicionin la seva creativat. Ells decideixen tècniques, colors, formats... Aprenem a mirar a comprendre que tots tenim un artista amagat.

Una manera molt maca de finalitzar les meves pràctiques de tercer.