un divendres

És bo de seure a casa en la penombra amb un llibre a les mans, no començat mentre el sol bat amb fúria defora i tot deu incitar a la desmesura. És bo reposar els ulls i el pensament en els perfils més coneguts dels mobles i sentir al lluny el brum del automòvils en què la gent va i ve desficiosa. I és bo també assaborir els instants de quietud total, perquè el silenci és aigua de paraules que concreta l'entrellat subtilíssim del poema. És bo de viure en qualsevol moment, a estones sol, d'altres en companyia, bo i escoltant les veus que el pas dels anys i un fosc impuls convertiran en himnes. Miquel Martí i Pol Eixarm de la vida senzilla