Expressart

Dues cares d’una mateixa moneda, un document gràfic que cal obrir per descobrir allò que amaga a dins.

Barrejo conceptes i represento el passat a través d’una imatge d’un quadre clàssic com és les Menines de Velázquez.

Aquesta tria no ha estat casual, volia fer referència a la importància i el valor de la pintura clàssica i reivindicar la frase que, “per entendre el present, cal fer una mirada cap al passat”.

És un quadre que implica una mirada activa per part de l’espectador, els personatges, l’espai i la mirada del pintor formen part d’un tot.

Possiblement el meu coneixement sobre el món de l’art així com els meus referents estètics s’han mogut, fins ara, sota la influència de referents clàssics.

L’altra cara del collage representa allò que m’ha aportat el curs d’Expressart: una escala de fusta sòlida, que representaria els nous coneixements adquirits, s’obre camí cap a una finestra oberta que ofereix llum, aire, natura... representa la llibertat per experimentar, apropar-me sense por al món de l’art contemporani, tot emmarcat sota un paisatge urbà que el fa accessible a la mirada i la participació de tothom.

Per finalitzar, el joc de pilotes de tennis de colors representen la part lúdica del projecte d’Expressart, en la que tan els nens com els adults podem gaudir, jugar i experimentar, és a dir, apropar-nos a l’art d’una forma significativa i vivencial. Però aquest joc deixa petjada, i estableix lligams, i dibuixa una xarxa entre el present i el passat, i ens recorda que aquests rebots no són casuals sinó que són fruit d’una tradició i evolució, i que cal entendre la història de l’art des de la seva globalitat.