
S'ha apagat el foc fred de mirada tèbia
s'ensorren els edificis al teu pas
i ha mort el cor de la guineu més jove
i les llàgrimes, les llàgrimes un mar
diga'm on vas terra trencada
que la meva ombra dissecada
vol saber de reis,
d'herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò,
d'herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò,
s'ha desfet el glaç
calent amb comptagotes
calent amb comptagotes
s'ha submergit vergonyós l'iceberg
s'amaguen porucs els crancs rere les roques
s'amaguen porucs els crancs rere les roques
i les llàgrimes són
llàgrimes del cel
llàgrimes del cel
diga'm on vas terra trencada
que la meva ombra dissecada
vol saber de reis
d'herois, de la magnificència de
la mort, de sort, dels aires dels
poetes de debò,
d'herois, de la magnificència de
la mort, de sort, dels aires dels
poetes de debò,
diga'm on vas terra trencada
diga'm on vas terra trencada
diga'm on vas
terra trencada .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada