Penso
que res no és en va;
que res d'allò que dic
ni d'allò que faig
no es perd,
si en el joc hi arrisco
tot el que tinc, sense temor de perdre.
Dic
ben poca cosa.
Que ja ha arribat el temps d'alçar-nos
i sortir a ple carrer
i acollir a tota
la gent com a germans.
Faig
tot el que puc per adaptar-me al ritme
de tots el que conec,
un per un i amb esforç,
perquè la meva veu els sigui
com un indret comú,
com una taula.
Miquel martí i Pol
Un poema important, que en un moment de la meva vida va representar molt per a mi...el reviso i afageixo un aspecte que li manca...
Sento
que tot allò viscut
ha deixat una petjada inesborrable
en el meu cor...
i dono les gràcies per poder
tenir la capacitat de sentir-ho.
spero q sigui en aquest apartat...
ResponEliminaLa Martha..és curiós pq ella a cada pas diu q s´ha de trobar i en el seu camí va deixant flors,somriures tristos,alegres,tímids...i abraçades...abraçades fortes,sentides i tendres.
p mí, és una referència de bondad,humiltat i creativitat....així la sento.
i m´agrada veure els seus pans,les seves ceràmiques,les seves postals... fetes de la paciència i el saber esperar...Vaja un plaer poder-la mirar als ulls...Q avuí dia costa un munt.
romaka.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEncara que no s'ho pensi, és la dona de les determinacions: capaç de fer allò que s'ha proposat. Igual sí que passa un temps fins que ho decideix i s'ho pensa, però després endavant. Arrisquem si fa falta, i al carrer que falta gent!!
ResponEliminaÉs capaç de canviar quasi del tot la direcció de la seva vida, fent un gran viratge. I per això s'ha de ser molt valenta.
Això sí, com no li vingui de gust no fa res: no hi ha manera de convèncer-la de que t'acompanyi al cinema un diumenge a la tarda si no vol.
Tots estarem d'acord en que és BONA, i en el seu cas amb majúscules. Encara que moltes vegades també ho és massa (però això ja acostuma a passar a les persones que són bones).
I sempre li dic que és la creativa.... I sempre té una gran idea per fer alguna cosa per regalar a algú. Sempre fa coses tant maques!! La veritat és que se té facilitat a fer coses amb les mans.
També tindrà altres coses no tan bones, però ara no se m'acudeixen..... és la meva germana i no ho explicaré per aquí ;-)
Però això és només algun petit aspecte de la Martha, perquè les persones som totes complexes, i per explicar com som necessitaríem fulles i fulles.... És només alguna cara del pol•liedre de la seva personalitat. Més a més, si tenim en compte que els pol•liedres aquests de les personalitats canvien de colors segons qui ho mira , és fa molt complicat això d’explicar com és una persona!!
Doncs que els altres expliquin les cares que ells veuen.....
Jo veig a la Martha com una amiga que quan la necessites està al teu costat encara que no li demanis.
ResponEliminaEs molt sensible, aixó fa que les coses li afectin potser més del que li haurien d'afectar.
Es preocupa molt pels altres a mes a mes de les preocupacions que ja porta dins del cap.
Sempre va estressada per que es pensa que no podrà amb tot, i es una llàstima per que al final si que pot.
Es una persona important en la meva vida.
La Marta entra i surt de la meva vida sempre de forma inesperada. Vaig tenir la gran sort de tenir-la al meu costat i de treballar molt a prop d'ella, engegant un projecte de biblioteca a la meva escola. La seva gran vitalitat, les seves idees i l'empenta per portar-les a terme em va impressionar però encara ho va fer més la seva personalitat. Quasi no ens coneixien i ja sentia que era una gran amiga. Bona persona, disposada a estar al teu costat quan la necessites, sense voler res a canvi, quasi invisible però tan present!
ResponEliminaCom passa sovint tot el que és bo dura poc i la vaig perdre. Des de llavors el nostre contacte ha estat intermitent però les dues ens seguim, preguntem a altres com li va la vida a... Sé que segueix el treball que ella va impulsar a la biblioteca, de tant en tant encara ho fa amb els seus comentaris en el bloc sempre positius, animadors. Ens tornarem a trobar, més tard o més d'hora i, com diu el llibre que una vegada em va regalar, semblara que sempre hem estat juntes. És la meva amiga groga!
Estimada Martha!
ResponEliminaEts com una flor de primavera que somriu a totes les estacions de l'any. Sempre intentant donar llum i color a l'escola. Gràcies per estar al meu costat. Una abraçada!
A la Martha la veig amb el seu somriure, d'entrada sempre somriu. Es alegre, pasional, es deixa emportar per les emocions i tambe es molt mental, pensa molt les coses, l'hi dona moltes voltes a les coses, vol tenir el control de les coses com a ella l'hi agrada. Te molta facilitat de comunica, d'expresar sentiments i es molt creativa, molt compromesa amb l'educacio emocional dels mes petits. Potser l'hi falta una mica d'autoestima, de confiança en ella mateixa, en les seves posibilitats i tambe mes solidesa, mes fermesa i esforç per afrontar aquelles coses dificils i desagradables de la vida. Te tot l'amor, bondat i intelecte per tirar endavant i continuar creixent fins obtenir la plena felicitat, alliberant-se de tota la carrega i de tot el sofriment. Om Mani Peme Hung
ResponEliminaLa vaig conèixer en un lloc molt màgic, compartint una sessió de ioga on pots sentir a
ResponEliminaa prop el que es mou internament d'ella.
El somriure que sempre tens assegurat quan se t'acosta, l'amor que desprén cap als altres, la part humana que la defineix, i la sensibilitat i sencillesa en el seu viure.
Una dona que, encara que li puguin frenar les pors i indecisions, sap quin camí ha d'escollir. Tot i que li costi decidir, ha d'esperar moment oportú perquè quan arriba no hi ha res que l'aturi.
A la Martha li falta creure que és tot això i que val molt, que els creuements que li juga la seva ment, el seu gran amor i la seva bondat la fan ser una dona especial.
Un gran regal per aquells pares i tutors que la tinguin com a mestra dels seus nens però també per tot aquell que la tingui a prop.
Si alguna cosa la defineix : la seva dolçor i el convenciment en els seus propòsits. Namasté.
Marthona desprèn generositat per a totes bandes, donar, donar i donar, té per a tothom, però quan descansa a la tarda d'hivern al seu sofà .....ssssssssssss , també els que més donan necessiten el seu moment . gràcies!!
ResponEliminaLa meva Tata m'explica molts contes i m'agradar molt sentir-la, sobretot quan els mirem al sofà. La meva Tata juga moltissim amb mi, l'estimo moooolt.
ResponEliminaSempre he pensat que els meus o les meves amigues i en especial les més properes formen part del meu jo, em defineixen i em completen. Potser és una forma una mica ego de començar aquest escrit però amb això vull compartir l’orgull de comptar amb la Martha al meu cor. Acostumo a admirar i enamorar-me dels meus amics, també et poden fer enfadar... què admiro de la Martha? la senzillesa i bellesa amb que es dedica a les petites coses, la normalitat amb la que defineix i expressa els sentiments, l’honestedat amb la que afronta la vida, els colors amb que pinta el seu voltant, ... que m’enfada? la tossuderia i cert aïllament que de vegades no entens.
ResponElimina“En el borde de tus aguas
hay un murmullo de sal,
son aladas tus espumas,
es salado tu cantar.
Hay flores en el mar,
hay flores en el mar....” 'FLORES EN EL MAR' de 'JORGE DREXLER'
Un trosset d’Empordà, un pessic de sensacions i un dels teus cantautors... aquesta és la meva mini presentació.
La Thuki, té un encantat que no tothom posseeix
ResponEliminaCrec que és una de les persones de les que més he aprés en aquest vida,.. i de les que continuaré aprenent sempre. Sempre creativa , especial, alegre i amb el seu somriure que sempre l’acompanya
M’encanta el seu amor per tot allò que fa: el seus contes, les seves receptes, les seves manualitats…tot sempre acompanyat d’una etiqueta…fet amb cor, perquè així és ella... tot cor amb les persones que s’ estima
És un lluitadora nata i tot i que de vegades estigui una mica “negra”, se’n surt , i se’n sortirà
Gràcies per ser el meu angelet blau
La teva llumeta
Mi Martha es verano
ResponEliminacolores intensos, sonrisa perenne
es Jorge susurrándote al oído
es una sabrosa tarta de manzana
es un mar en calma y una tormenta perfecta
es la risa que baila entre campos de girasoles
es un bonito jarrón junto a mi cama
una taza de chocolate caliente en invierno
la mano que te levanta cuando tropiezas.
Si la Marta fos un color segur que seria el blanc per la seva honestitat, franquesa i sensibilitat. Cap taca en el seu ser. És capáç de transemtre tota la seva energia mitjançant una abraçada.
ResponEliminaÉs una persona molt serena capaç de reflexionar abans de dir allò que pensa per tal, penso, de no ofendre i dir allò que realment vol expressar.
M'agradaria destacar la tranquil·litat i confiança que transmet als alumnes i com aquests li corresponen amb la seva estimació.
Gràcies Martha,
Una pinzellada no molt profunda, però sincera.
ResponEliminaLa martha només es deixa veure quan ella vol, no la busquis si està amagada. A vegades la trobo lluny, sembla que hagi fet un mur….i de cop i volta S’APROPA i et REVELA gairebé a cau d’orella, de passada, o en veu baixa EL MÉS IMPORTANT.
Sorprèn, desorienta…quan creus que és tímida….t’obre una finestra i et deixa fotografiar el seu RACÓ més ÍNTIM
Amb poca cosa, pocs ingredients, poca tela, poc paper et fa quelcom GRAN i ho fa LLUIR d’una manera especial…boniques i maques coses!ADMIRABLES
I si ens trobem sempre serà amb un somriure i una GRAN abraçada darrera. I amb pressa…marxarà amb pressa COM SI SE LI ESCAPES ALGUNA COSA!!
He compartit deu anys de treball diari, colze amb colze, amb la Martha. Bons moments, sobretot, però emprenyades i discussions també, perquè no dir-ho. Un reguitzell d'emocions contradictòries. Però què som les persones sinó permanent contradicció, no?
ResponEliminaCertament la Martha mereix més elogis que crítiques, però ens havia demanat que féssim un recull de qui és, de les seves virtuts i els seus defectes! Segur que li posaran molt bona nota encara que la critiquem una miqueta. I com que més elogis dels que heu fet ja és molt complicat fer-los, o fer-los millor, jo la criticaré una mica, només una miqueta. Disculpes Martha, per avançat. jejeje
Com alguns i algunes de vosaltres dieu, "[...] es pensa que no podrà amb tot [...]" però crec que sap clarament amb què podrà i amb què no. El que passa és que necessita (com tothom) que li estiguem una mica a sobre, tot i que ens (i es) miri de convèncer del contrari. En aquest sentit, és una mica negativa i impermeable .
Evita les responsabilitats que no li agraden, en aquest sentit és selectiva. També ho fa una mica amb les persones, els gustos i les idees; hauria de ser una mica més tolerant i oberta. Segur que no ho comparteix i que li farà ràbia que ho digui.
Els que no em coneixeu potser pensareu: ostres, quin paio! aquest és amic de la Martha?! jajaja. Certament me'n considero, i un admirador d'ella en moltes facetes.
És molt treballadora i responsable, intuïtiva i creativa. Destinarà el temps que calgui a fer sentir bé els que s’estima i ho donarà tot pels més febles. No li agrada la hipocresia ni les relacions que no siguin autèntiques. En l’educació, exigeix molt de les persones, és una tasca en la qual creu fermament i que no es pot fer de qualsevol manera.
Petons.
Penso en ella i penso en nosaltres.
ResponEliminaCrec que encara som les nenes que fèiem carreres anant cap a l’escola, jugàvem a bales i ens inventàvem mons fantàstics.
Encara som aquelles nenes que corrien lliures?
A estones la veig així, quan està envoltada de nens, tornar a jugar i s’endinsa entre contes.
Sempre et noto a prop i no em calen les paraules. Mirant-te als ulls es fàcil entendre’t.
Pilar
ResponEliminaNo sóc de lletres, pel que l'escriptura no és el meu fort, però si sóc clara, així que... allà va.
La veritat és que he tingut la gran sort de coneixe't una mica millor aquest estiu i puc dir, sens dubte, que he conegut a una gran persona. Tinc la sort o la desgràcia d'intuïr bastant bé (com a mínim l'experiència així m'ho diu)el fons de les persones des d'un inici i amb tu ho he tingut molt clar.
Ets bona persona, senzilla, clara, mooolt carinyosa (les teves abraçades reconforten com no et pots imaginar), riallera, alegre i divertida.
Tens un cor gran i generós. Estàs plena de bondat, sobre tot, envers els que t'envolten. Ets humil, senzilla i els teus ulls transmeten tranquilitat i confiança.
La veritat és que no et conec tot el que m'agradaria, perque no hem pogut passar moltes estones juntes (encara que les vacances fossin com un Gran Hermano, jeje).
També t'haig de dir (que ja t'ho havia comentat) que t'aniria bé una mica més d'optimisme. Mai s'ha de ser negatiu, per difícil que sembli. Pensaments positius sempre en el teu cap!! Lo bueno atrae a lo bueno.
En resum, ets un pedazo de PERSONA!!!
Desde ahora mismo y aquí, hacia donde quiera que estés, parte de mi alma parte... a tu encuentro...
ResponEliminaEstic d'acord amb la Isa, tot i que em resti originalitat, sento que ets una part de mi així com tu ho ets de mi, parts que es connecten en abraçades i pensaments...
La Thuki és una noia sensible, amant de Drexler i en general de qualsevol que digui quelcom més que paraules, una sensibilitat exquisida que encomana a qui l'envolta.
Un dels meus primers referents com educador, sí així és, és una de les primeres dimensions de tu que sempre em ve al cap en sentir el teu nom, la martha monitora, la martha educadora...les colònies amb tu, els campaments, una parada enmig d'una excursió per menjar fruits d'un arbre amb els nens "oh! senyors es pot menjar fruita d'un arbre i sortir-se una mica del guió", una transgressió poc comú que demostra el que per a tu és l'educació, la vida en general, i que per sort una vegada més, encomanes als que t'envoltem.
Una persona incorformista, li encanta donar-li voltes a tot, tot té un perquè, de fet més d'un, això encara ho complica més. Un incorfomisme que poc a poc has anat assumint com a propi, com Peter Pan quan troba la seva ombra i la fa part de sí mateix...
Un pessic d'Empordà, quelcom que compartim, perquè li donem un mateix sentit, un tros de terra plana on tot es relativitza i pren un altre color. També un tros de Formentera, on , com tu dius, es respira un altre llum i tempo.
La Martha que amb un "no passa res", una mirada esquiva que plena d'aigua els ulls o un somriure que mira a terra t'estarà demanant opinió, una abraçada amiga, un heroi que l'ajudi a volar de nou.
La Thuki tieta, la tata; la germana, les tres germanes que sempre marquen qui ets.
La noia emocional perseguida per la racionalitat.
La teva olor, un món que m'obsessiona, l'olor a essència natural, a te verd de Rituals, a casa teva i les teves cuinetes,a feltre, aquarel·les i llibres nous per estrenar, la olor a un cafè amb sucre morè que endolça qui ets i el que fas.
Una noia que tenia un gran jardí de girasols que amb el temps i les circumstàncies s'ha anat fent una mica malbé i que ara construeix una petita tanca (amb estética provençana) per barrar el pas, però una tanca prou baixeta, perquè en el fons encara ens vol a tots a dins.
Un somriure per tu, un d'aquells que m'agrada arrencar-te per sentir que ets feliç!
ßé,si del que es tracta és de parlar de la teta,crec que puc dir unes quantes coses.Mireu,més que la felicitat,crec que existeixen els bons moments,i d´aquests,de bons moments,n´he passat un grapat amb ella.Malauradament,he estat tant trist darrerament,tant maleïdament trist que sovint penso que he perdut la capacitat de valorar les coses,tot i que,convindreu amb mi que,les coses importants de la vida no són "coses".Hi ha buits que no es poden omplir,la tristesa no s´ha esvaït,però com diu el Drexler "si todo empieza y tiene un final hay que pensar que la tristeza también se va se va se fue!".
ResponEliminaFreud creia que si no somiem no vivim,i jo dic que si no recordem (del llatí "re-cordis",tornar a passar pel cor) no vivim.Gabriel García Márquez creu que "la vida no es lo que se ha vivido sino de lo que uno se acuerda y cómo se acuerda".Doncs bé,jo recordo una dona noble i,en molts aspectes,una Persona extraordinària.Tendre,indulgent,plena d´ànim i amb una gran capacitat d´afecte.L´admiro per la seva generositat amb els demés,perquè lluita dur sense endurir-se,perquè em va tractar amb afecte tot i els meus defectes,amb humor (i amb mal humor també) qualitats totes elles de la gent intel.ligent.L´admiro perquè va admirar el toc màgic de la meva mare,perquè enten que no viu més qui més anys viu sino qui reparteix més vida al seu voltant.Existeix,afortunadament,gent així.Gent que té la capacitat d´alegrar i de pacificar.O potser no és una capacitat sino una voluntat.Voluntat d´amagar ganyotes amb somriures,una lliçó que la martha ha après i jo no.
tanco els ulls per veure-hi:
En la Teta he vist la capacitat de superar-se a sí mateixa,he vist que un cor gran s´omple amb poc,he vist que no tot està perdut,he vist l´engranatge de l´amor,que alguna cosa fonamental s´ha perdut en el camí,he entès que,a l´hora de la veritat les coses no acostumen a anar com te les imagines,i que no he sabut mantenir-me connectat a una dona que no és exigent,que no espera grans coses per fer-la feliç,ah,i una cosa que em deixava i que valoro molt,és molt creativa,és una artista en potència,té unes mans dolçes i amb molt talent.
M´agrada que l´estimeu,tots aquests escrits m´han conmogut i em recomforten perquè demostren que té una bona cobertura.
Brindo por las noches antiguas y por la música lejana.
gràcies,tt