dilluns, 5 d’abril del 2010

Amar la trama...



Sempre diferent, un disc al que cal dedicar-li temps, ric en detalls dels músics.

Cançons amb climes, ambients, sons particulars, allargats...

les lletres críptiques en alguns moments.

Apareix i desapareix el Drexler de sempre.
Publicat per a

1 comentari:

  1. isabella9 d’abril del 2010, a les 12:40

    Je, je... hem coincidit ,,,,

    m'agrada el disc! està maco. és alegre i no el trobo molt diferent... no! com tu dius crec que en moltes ocasions és molt reconeixible el Jorgito!

    petons

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)