Divendres vespre tornant cap a casa, després d'un dia llarg i cansat...
Escolto la ràdio i... 2 paraules capten tota la meva atenció: Som pell!
"en l'èsser humà el més profund és la pell"
Paul Valerie
La pell és una entrada al cor.
Alguna vegada t'han donat una abraçada de veritat, d'aquelles amb presència, en la que les paraules no són necessàries i el contacte amb l'altre persona és total?.
Escolto la ràdio i... 2 paraules capten tota la meva atenció: Som pell!
"en l'èsser humà el més profund és la pell"
Paul Valerie
La pell és una entrada al cor.
Alguna vegada t'han donat una abraçada de veritat, d'aquelles amb presència, en la que les paraules no són necessàries i el contacte amb l'altre persona és total?.
Això succeeix amb poques persones, no tothom sap donar abraçades i no tothom estar preparat per rebre-les.
Així que us animo a que practiquem l'art de donar abraçades!
Un secret: jo tinc el meu "abraçador" preferit! a ell no cal que li demani una abraçada, surten espontàniament.
si voleu sentir el programa, val la pena:
;-)
ResponEliminaBònic... molt bònic! Jo no sé si faig abraçades, recordo a la martha (i a la Meri)abraçant... a mí de vegades em sorprenen, no sé reaccionar però certament m'agraden molt. El que sí que faig molt sovint és apropar-me tant com puc, tocar i agafar, recolçar-me, sentir a prop - ben a aprop.
ResponEliminapetons