Dimecres al Palau...i jo no tenia gaires ganes... (Potser perque anar a veure a Serrat sense tu es fa molt dur).
Però van sonar els primers acords i va aparèixer tot sol amb la seva guitarra cantant una cançó a cau d'orella:
Bona nit, amics:
veig que ja hi som tots,
per fer la xerrada i cantar cançons.
Però avui estic trist
perquè sense raó
ella se'n va lluny de mi
i em deixa molt sol,tot sol.
Ella em deixa
(1era cançó de Serrat)
i vas aparèixer, de forma màgica. El teu càlid somriure ens va acompanyar tot el concert.
Serrat ens porta cap a tu.Els ulls plens de llàgrimes anaven acompanyant les cançons.
I va sonar la teva, la del teu comiat i sense voler la teva llum ens va il·luminar i vam cantar amb tu:
Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.
Va ser un gran concert, oi que si, Paquita?
Marta, muy bonito. A mi també me han caido lágrimas al leerlo. Seguro que a ella también le ha gustado!
ResponElimina