Avui és un d'aquells dies que m'aixeco pel matí i ja intueixo coses... no he descansat com cal (el cap no ha deixat de fer "run, run"), però he agafat el cotxe i amb la música forta i la finestreta oberta per la banda del conductor he respirat llarg i profund...gaudeixo del trajecte fins a l'escola: "M'agrada anar a l'escola!!!!"
Arribo amb el color taronja (dels primers rajos de sol) que es barregen amb la fresqueta de la matinada.
La S em regala el primer somriure del dia, després petita conversa amb la seva mare, plena de significat (que estarà molt i molt present al llarg del dia).
Ens ha portat la primera disfressa de la S de quan va néixer, i que les infermeres de l'hospital li van posar a la incubadora. Una petita papallona de color groc amb unes ales violetes, la disfressa no feia més de vint centímetres. Per uns intants, l'he visualitzat dins d'aquesta minúscula roba, i una esgarrifança m'ha recorregut tot el cos.
Al llarg de tot el dia, S s'ha encarregat de deixar-me constància de què ella és una lluitadora nata, amb una força interior imparable (un dia dur).
De vegades no cal anar més enllà per adonar-nos de la força interior de les persones i del valor de la vida.
Gràcies petita papallona, he rebut el teu missatge!
