dimecres, 19 de maig del 2010
la ciencia de la compasión
Según el biólogo y monje budista Matthieu Ricard, la felicidad no es una sucesión interminable de placeres que terminan por agotamiento, sino una forma de ser. Y si es así, ¿no deberían nuestros hijos aprender en el colegio a ser felices? ¿No es acaso lo que desea cualquier madre o padre de hoy en día? Para permitir aflorar la compasión y la naturaleza buena que todo ser humano lleva dentro, la ciencia está descubriendo los beneficios de la meditación. Aprender a meditar puede ayudarnos a convivir con una mente más clara y más hábil a la hora de lidiar con las emociones negativas y fomentar las emociones positivas.
dissabte, 15 de maig del 2010
cloenda 2010
Marta Mata, pedagoga
-De petita com va viure l'escola?
-Bona part de la gent de la meva generació-els que ara tenim 70 anys-vam viure una vida escolar que valorava l'educació, per damunt de l'ensenyament i l'ensenyament dins de l'educació.Era una escola de mestres humanistes que sabien desvetllar les capacitats dels nanos. Jo vaig ser alumna de les escoles de la República i filla de mestra d'aquestes escoles. Vaig tenir mestres que sabien moltes coses, i alhora en gaudien molt de fer de mestre. Era molt més important gaudir dels coneixements que els coneixements en si...
et diverties, et formaves i et donaven els raonaments de com anaven les coses tant en història com en geografia i ciències de la natura. La meva idea de l'escola és l'Escola Nova, una escola on hi havia contradicció entre ensenyament i educació.
Revista: Espai de llibertat de la Fundació Ferrer i Guàrdia
Núm.5 primer Trimestre 1997.
divendres, 14 de maig del 2010
un dels moments + esPecials
Per molts anys...!
Una de las fotos que + representan para mi, por el momento vivido...siempre presente, sin pedir nada a cambio, siempre generoso.
A mi lado y yo agarrada de tu mano.
diumenge, 9 de maig del 2010
La pallassa
La pallassa Pepa Plana presenta el seu nou espectacle “Penèlope” a Barcelona, una visita particular i original al mite de Penèlope, la dona que esperà durant vint anys el retorn del seu marit Ulisses de la Guerra de Troia. Ho fa de la mà de Nola Rae, australiana resident a Anglaterra, degana de les pallasses, i amb la col·laboració del pallasso Joan Busquets. La “Cia. Pepa Plana” ha creat un muntatge sense text, amb música original de Lluís Cartes, que planteja el dilema d’esperar o no esperar, teixir o no teixir, a través de situacions des de poètiques i tendres, fins a absurdes i còmiques.
divertida, entranyable i salvatge...!
dimarts, 4 de maig del 2010
dissabte, 1 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)