1 tarda de diumenge

grand-mère des mains

Aquestes mans no les tinc fotografiades, però no passa res, perquè les tinc enregistrades al meu cap, i formen part de la meva memòria.
Unes mans treballadores i molt creatives.
Les recordo enfeinades tot el dia.
Les recordo els diumenges fent vestidets per a les meves nines, sabatetes pels petits nascuts... Les recordo jugant al monopoli les tardes que ens venia a fer una visita a casa.
Em quedo amb aquests records i el petó de comiat d'abans d'ahir.

ADIEU Mamie

un munt de cosetes boniques

Tot ho trobareu:http://www.etsy.com/

cuinem?

fil i agulla

pas a pas

la luz de la mañana

A través de las persianas, por las cerraduras,
bajo las puertas, entre las ranuras,
sobre las montañas hasta el fondo del mar,
tus ojos lucen, reflejada solar.
Entre las rejas, las nubes, las fuentes, los cristales,
la ropa que se seca, las hojas de los árboles,
las banderas que no paran de luchar,
las caras de los niños cantan...

"lip dub"de l'escola Arquitecte Gaudí

BON DIA

clika

Un record d'aquest curs, divertit!!! a veure si em trobeu???

3 anys

Cada persona és un projecte i un projecte sempre té present un horitzó que mai no arribarà a assolir del tot, que mai no arribarà a fer seu. I és bo que així sigui, perquè el dia que tinguis la sensació que has arribat a port, descobriràs un nou port que reclamarà la teva activitat educadora o, encara més sorprenent, descobriràs que ets en un port on no esperaves arribar.
Per això educar és apassionant, perquè sempre hi ha un més enllà que t'indica que encara et queda molta feina per fer i que és important que continuïs fent-la.
I recorda que tot comença avui, i que aquest avui es dóna cada dia d'una manera nova i plena de possibilitats.
Jaume Cela i Juli Palou

Gràcies a tots i totes sense vosaltres no ho hauria aconseguit...!