caminant un dissabte

Caminant un dissabte pel matí... darrera d'una paret. Esperant que el trobi... un personatge que s'ha escapat d'un conte.

Així sóc jo: Penso, dic, faig...i sento.

Penso
que res no és en va;
que res d'allò que dic
ni d'allò que faig
no es perd,
si en el joc hi arrisco
tot el que tinc, sense temor de perdre.

Dic
ben poca cosa.
Que ja ha arribat el temps d'alçar-nos
i sortir a ple carrer
i acollir a tota
la gent com a germans.

Faig
tot el que puc per adaptar-me al ritme
de tots el que conec,
un per un i amb esforç,
perquè la meva veu els sigui
com un indret comú,
com una taula.

Miquel martí i Pol

Un poema important, que en un moment de la meva vida va representar molt per a mi...el reviso i afageixo un aspecte que li manca...

Sento

que tot allò viscut
ha deixat una petjada inesborrable
en el meu cor...
i dono les gràcies per poder
tenir la capacitat de sentir-ho.

Recomanació de la setmana: simplemente Marilyn Monroe

Un article tendre que ens apropa a la realitat d'una dona trista que fuig de la hipocresia i de les mentides.

"La imagen que Marilyn ha dejado de sí misma esconde un alma que pocos sospechaban. De gran belleza, es un alma que la psicología barata calificaría de neurótica, como se puede calificar de neurótico s todo el que piensa demasiado, a todo el que siente demasiado".

EL PAÍS SEMANAL. "Simplemente Marilyn Monroe"